dimecres, 11 de juny del 2014

Spot


SPOT
El dia 28 de maig vam fer una obra de teatre en audivisuals,d'un esqueit del llibre Spot.
El meu equip va a triar l'esqueit de VISA,MASTERCARD,AMERICAN EXPRESS.Tracta que el marit de Nuria va morir mentres menjava un tros de torró,i Nuria va anar a una botiga de llapides, primer la va atendre Pere,després va ser Crespo i per ultim va ser Pilar,a Nuria li va a costar decidir com va ser la llapida pero al fi va ser de granit,marbre i malaquita.
Els que feiamos de dependents,vam tenir que possar una corbata i un paper unflat en la camiseta que possava el nom del dependent que feiamos.
Jo vaig fer de Pilar pero amb les frases de Crespo.Vaig estar molt nerviosa,per si se m'oblida o m'embolicava en alguna frase, pero al fi nomes mire una volta o dos el llibre.Jo crec que nos eixo be,perque no llegirem moltes frases del llibre.Pero lo que no ferem va ser els moviments que feian els personages,com,Nuria li posa la ma en el cul a Crespo o Nuria li posa la ma en el sexe de Pere i tots els moviments d'eixos tipus.

Nerea

diumenge, 8 de juny del 2014

Blog de spot



Aquest article esta basat en la nostra obra de teatre realitzada per mon i pels meus companys de tercer de l'ESO. El seu objectiu és que el nostre professor Vicent Navarro ens pose bona nota pel nostre esforç i pel nostre treball.Tambiè esta basat en els sentiments de l'actor , narrant la sensació d'un actor quan ix a l'escenari .


Tot començarà quan els meus companys i jo entrarem en l'aula de "multiusos". Tots ens assentem en les cadires , entre publique. estem esperant que vinguera el nostre professor i ens diguera que grup li tocava actuar. Llavors després de diversos moments de nerviosisme , vi nostre professor Vicent Navarro i ens va dir que ens tocava actuar a nosaltres , és a dir , al meu grup i a mon . En eixe moment vaig estar molt nerviós i el meu cor es va accelerar moltíssim .


L'adrenalina corria les meues venes i no sàvia que fer , no recordava qual era el meu paper i no volia espatlar eixe moment . No sàvia si eixir a l'escenari o al bany , o si inventar-me alguna escusa per a alliberar-me d'eixir a l'escenari . Si eixía a l'escenari corria el risc que la meua ment es quedara en blanc i oblidara manar informació als meus llavis per a murmurejar eixes paraules ,unes paraules que vaig memoritzar fa molt de temps . Tot això faria que el publique burlara de mon , i el mes important , que jo perdera els nervis i reaccionara davant del public .


Haurien moltes maneres de reaccionar davant del public , però les úniques maneres que em passaven pel cap en eixe moment són les següents :

La primera , consistia a agafar corregudeta i botar sense por cap al publique per a donar la cara davant d'aquelles persones que es burlaven de mon .Això provocaria danys materials i ferides de guerra en mon i en els meus enemics , probablement els professors em tirarien a l'aula de convivència . 

I la segona manera , però no per això la menys important , que consistia en aguantar amb dos collons en l'escenari , intentant interpretar el meu paper el millor possible , inventant-me algunes paraules o llegint-les d'un llibre en què estava la nostra obra , anomenada "EL OLIMPO DE LOS DIESEL".

Mentres jo estava decidint que fer , els meus companys van eixir a l'escenari per a interpretar els papers com a actors . Em faltaven aproximadament 5 minuts per a eixir a l'escenari ,perque el meu paper com a Déu ,va a aparéixer aproximadament al final de l'obra .Lo pitjor de ser Déu era que no sàvia com era la seua veu , al cap i a la fi , jo mai l'he escoltat . El temps passava molt lent pareixia que l'agulla dels segons es movia en direcció contrària , però en un moment determinat em doní compte que em tocava eixir a l'escenari .

Llavors vaig eixir a l'escenari i de sobte va ocórrer quelcom que mai m'esperava . El public quede callat durant un parell de segons esperant que jo diguera la primera frase . Va ser quan vaig dir la frase i vaig veure que alguns companys es van quedar en silenci i altres murmuraven ànims . Això em demostrava que jo era el que s'imaginava el que podria haver passat en aquells moments i demostrava que havia perdut la confiança en el meu mateix . Això demostrava que la podia recuperar , fent un bon treball en eixe escenari tan aterridor que em donava eriçons .

Entre paraula i paraula , entre frase i frase ,vaig finalitzar el meu paper en l'escenari i em vaig sentir molt orgullós pel treball que van realitzar els meus companys , alguns animant-me , altres tornant em l'esperança i la confiança en el meu mateix i altres companys que sense donar-se compte em van fer un bon regal , un dia inimaginable .